El començament de la fabricació de vehicles a gran escala i els fabricants
7151
post-template-default,single,single-post,postid-7151,single-format-standard,bridge-core-2.7.2,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-25.7,qode-theme-bridge,qode-wpml-enabled,wpb-js-composer js-comp-ver-6.1,vc_responsive,aa-prefix-applu-
 

El començament de la fabricació de vehicles a gran escala i els seus fabricants

fabricantes

El començament de la fabricació de vehicles a gran escala i els seus fabricants

Un dels invents més característics de segle XX va ser, sens dubte, l’automòbil. Els primers prototips es van crear a finals de segle XIX, deixant enrere als de tracció animal. No obstant això, no va ser fins a la primera dècada del segle XX on el públic va començar a mirar-los com una cosa útil i els fabricants es van posar mans a l’obra. Al post d’avui parlarem del moment en què es va començar a produir vehicles a gran escala i el que ho va fer possible.

Al 1900, la producció en grans quantitats d’automòbils ja havia començat a França i Estats Units. Tothom ja era conscient de la utilitat dels vehicles, la qual cosa va fer créixer la demanda de vehicles autopropulsats.

De fet, ja no només es requeria per a ús personal sinó que també pas a desenvolupar-se la idea de l’ús com a mitjà de transport generalitzat. Això és possible gràcies a l’evolució de la tècnica i els fabricants que van fer aparèixer en el seu dia la indústria automotriu.

L’evolució de la tècnica dels vehicles autopropulsats

Els millors automòbils d’aquesta època tenien un motor de dos cilindres, de 4 a 8 CV, excepte en casos excepcionals en què ja apareixien els primers quatre cilindres.

Ja des de 1901 els millors vehicles del segle anterior quedaven sobrepassats; l’encesa del motor elèctric va substituir als tubs incandescents, les dues vàlvules anaven controlades per arbre de lleves, els primitius tubs de refrigeració es van substituir per veritables radiadors de bresca, es va incorporar l’eix cardan, les rodes amb pneumàtics, el volant de direcció va substituir definitivament a la barra fixa inicial.

Una contribució de primer ordre va ser el motor d’arrencada de Charles Kettering que va permetre als usuaris posar en marxa el motor tèrmic del vehicle sense risc de lesions com passava prèviament amb l’arrencada per maneta.

A mesura que la velocitat dels vehicles va augmentar, es va anar fent cada vegada més important el problema d’aturar la màquina. Referent a això, el fre a les quatre rodes va representar tal millora que els vehicles que els portaven havien de portar darrere un triangle vermell d’advertència per als que venien darrere.

Posteriorment, després de molts intents, el fre hidràulic es va anar incorporant; les canonades de líquid a pressió, amb una frenada uniforme en cada eix, va substituir als cables, menys segurs.

Els fabricants de vehicles autopropulsats d’aquell temps

Les primeres companyies creades per fabricar automòbils van ser les franceses Panhard et Levassor (1889), i Peugeot (1891). No obstant, tot i que França pot considerar-se el país pioner en la concepció de l’automòbil, als Estats Units és on la novetat arriba a tota la seva amplitud.

Situació fabricants nord-americans

El 1908, Henry Ford, després d’haver presentat els seus primers models “Quadricycle” i “A” als Estats Units, va començar a produir els seus primers automòbils els “Model T” en grans quantitats en una cadena de muntatge, sistema totalment innovador que li va permetre aconseguir xifres de fabricació fins llavors impensables
Els competidors de Ford d’aquell temps era “Oldsmobile i Cadillac, el que en un futur seria General Motors.

Situació fabricants europeus

A Alemanya, la situació era diferent ja que estaven vivint una dificultat econòmica molt important. Per això mateix, es va dur a terme la fusió de les empreses de Daimler-Motoren-Gesellschaft (Stuttgart), fabricant dels automòbils “Mercedes” i Benz & Cie fabricant dels vehicles “Benz” el 1926.
La veritat és que aquell any es van produir als Estats Units 4 milions i mig d’automòbils, a tot Europa mig milió, dels quals només la desena part a Alemanya.

Un abans i un després

Durant l’edat d’or anterior a 1914 van arribar a la nova indústria diversos homes innovadors que van marcar un abans i un després: Henry Ford, Henry Royce i Ettore Bugatti. Els tres es sortien de les tradicions a l’ús, però era en l’única cosa en que eren semblants, ja que cada un va obrir camí en la indústria a la seva manera.

Ford va concebre un automòbil popular molts anys abans que aquesta idea s’acceptés, i va seguir amb la seva idea en una època en que l’automòbil estava reservat als més adinerats. El Ford T va sortir a el mercat al 1908 i es va produir durant 20 anys sense cap alteració essencial. En aquest sentit, Ford va ser el pare de l’automòbil de masses.

Henry Royce va seguir un camí totalment diferent. Va construir el seu primer vehicle al 1903-1904. No era revolucionari però destacava pel gran cura fins al més mínim detall, la seva qualitat era única entre tots. Va arribar a un acord amb Charles Rolls perquè li subministrés xassís, prenent el producte el nom Rolls-Royce. El 1906 es va presentar el model que faria famosa aquesta marca com la de més qualitat en el món, el Rolls-Royce Silver Ghost, per la seva silenci de funcionament totalment inèdit. Podem dir que es tracta d’un dels progenitors de l’automòbil de luxe.

Ettore Bugatti, nascut a Milà en 1881, va treure el seu primer model amb un motor SOHC dècades abans que aquest sistema fos normal, mecanitzat tot amb una precisió de rellotge.
Els vehicles molt més grans i potents tot just podien seguir el petit model “13”, capaç d’aconseguir ja 80 km / h. En el futur els seus avantguardistes motors arribarien a les més alts cims de la competició. Bugatti en aquest sentit va ser el pare de la tecnologia d’avantguarda.

 

Demana la teva cita prèvia itv a la nostra web

No oblidis subscriure’t a el nostre canal de Youtube!

No Comments

Post A Comment